jueves, 19 de noviembre de 2009

MASSES COSES

L'altre dia pensant en la crisi, vaig recordar com ma mare distribuia els diners, en petits sobres, per les despesses que després hauria d'afrontar: llum, aigua, menjar, lloguer o compra casa, segons el moment, roba, gas, estalvi... i poques coses més, crec.
Després vaig pensar en com ho fem ara. D'entrada, als diners no els veim quasi mai, solsment quan anem a treure'n al caixer, on ens cobren rebrer-los.
Desprès paguem: llum, gas, aigua, telèfon fitxe amb tarifa plana, ADSL per conectar-nos al món, mòbil no fos que ens perdessim, assegurances, metzina, quotes a entitats sense ànim de lucre o no, menjar, hipoteques, dentista com un inversió de futur, cursos que de vegades ni acabem, roba, menjar, comissions bancàries, beguda. inclús aigua perquè la que surt per l'eixeta té nitrats, viatges, manteniment cotxe, etc. etc.
I, sino arribem a final de mes, ens queixem però hauriem de saber que amb molt manco es viu i, de vegades, inclús es riu més i no es destroza tant al medi.

domingo, 25 de octubre de 2009

TORNO A TREBALLAR!!!

Aquesta setmana s'ha caracteritzat pels dubtes sobre si, torn a la feina o no. Desprès d'un període relativament considerable de baixa: uns tres messos, penso que el millor és continuar treballant. La malaltia va fent el seu camí, però fins que sigui possible vull estar en actiu. Crec que és una forma d'estar en el món. Evidentment, n'hi ha d'altres que, si es necessari viure.i gaudiré.  Però de moment, dijous torno...

Ara bé, aquesta baixa m'ha servit per fer feina, a nivell personal, amb l'inestimable ajut del  psicòleg de la Fundació de Discapacitats de Menorca. M'ha dit que havia de reflexionar sobre quatre aspectes, que considerava eran clau per  tindre una vida de més qualitat:

-- respecte als altres;
-- manco obsesió per a controlar-ho tot;
-- aceptació de la malaltia i
-- menys victimisme.

I en aquests aspectes faig la meva feina i, de moment, va molt millor
Si en qualque moment veis que fall, m'ho direu???

viernes, 16 de octubre de 2009

CAPVESPRE DAURAT

Fent un poc de repàs del que ha estat, de moment, aquesta setmana, puc dir:

--- no he cobrat, encara, la devolució que m'ha de retornar Hisenda. Si hi ha qualque aventatge a ser discapacitat, és que et retornen el que has pagat d'IRPF.

Arabé, cal fer feina anteriorment, per tant no em queixo: faig feina, presento la declaració i, quan volen o poden, ho retornen.

Si un vol saber quan cobrarà, crida a l'Agència Tributària i, parla és a dir no parla amb ningú. Simplement, va contestant el que demanen: DNI, quant ha de cobrar... teclejant els números que volen saber. Al final, li diuen en català, si així ho ha demanat "em pres nota de la seva petició". I... a continuació a esperar.

L'any passat va succeir el mateix, però vaig poder parlar amb una persona i, com no hi havia cap entrebanc, al cap de molts pocs dies vaig cobrar. És a dir, es va reactivar el tema.

Aquest any no ha passat així. Ja us tindré informats.

Crec que amb aquest nou sístema, el que han fet és canviar personal per màquines i, desprès ens diuen que l'atur creix.

--- quan a l'atur, he vist la forma en que persones, d'una certa edat, van encarant la nova situació d'aturat, que se'ls hi ha presentat de forma molt sobtada:

com convertir-se en aturats, amb tots el meus respectes per a les persones que ho són o ho han estat, no el hi semblava un remei, han posat en marxa tots els recursos que tenen per a trobar una nova feina: currículum, esperiència, contactes, web... I se'n van sortint.

El mateix fan persones que veuen com la demanda de feina minva i, per això, possen en funcionament tota la seva imaginació per ofertar nous productes o serveis que puguin fer més valuosa la seva feina. Són valentes i valents, davant els nous reptes que els hi planteja la vida.

La tardor tenyeis de color daurat, el pati de la meva casa. Fa més fresca, però és preciós.

Postdata: perdoneu les faltes però el "corrector ortogràfic" avui no funciona.

viernes, 9 de octubre de 2009

SERÀ, SERÀ...

Serà la calor que no s'escapa; serà l'humitat de la qual parlem, volguem o no; serà les ganes de tornar a treballar, les quals no es veuen realitzades perquè la meva salut, encara, no m'ho permet; serà la dita popular "com menys fas, menys faries"... serà, serà...
Excuses!!! El que està més que clar és que si vull tindre un blog, m'hi de dedicar. Perquè és una activitat personal que, en el meu cas, és com un diari, on vessar les sensacions ocurregudes, dia a dia... o al menys cada cert temps. I de coses en passen moltes, caldria tindre prou constància, per a expressar-ho.
Constància. Uf!!! Aquest actitud davant la vida, sempre m'he fallat.
Si no, repassem, coses que m'he propusat fer i he deixat en l'aire:
estudiar, per dues vegades, la carrera de Pedagogia; quan ho vaig intentar la segona vegada, havien canviat inclús, el nom a Ciències de l'Educació; estudiar de la CCC un curs de Medi Ambient, al qual, realment, sols hi vaig dèixar diners. I això. que treia bones notes!
A la part física, també en falla aquest valor. I gràcies a això, de vegades, crec que estic com estic.
Ho deixo per no cansar, ni cansar-me... esperant sigui un bon moment per reactivar aquest blog. Ara vaig a parlar amb un molt bon amic.

domingo, 13 de septiembre de 2009

FUNDACIÓ DISCAPACITATS

Demà comença a funcionar el Centre de Dia, de la Fundació per a Dis capacitats de Menorca, específic pels malalts d'esclerosi múltiple.

Ho estem esperant des del mes de març, que ens van dir que tindríem aquest servei.
Esperar, esperar... jo no ho esperava. De fet d'entrada, he perdut que dos dies a la setmana, vingues la fisio, a casa, a ajudar-me a fer exercicis de re habilitació. Després l'ajuntament em permetia, aquests dos dies fer feina des de casa. Ara, quan estigui d'alta, que esperem sigui prest, hauré d'anar a treballar cada dia. I els dies que tengui fisio em vindran a recollir i a portar.

Esperem, perquè demà serà en Xavier qui em portarà i em recollirà. Ara, no tenen transport, serà que no han tingut temps per a preparar-ho i començar-ho bé, sense que els malalts siguem els que ens hagem d'adaptar. De problemes, les nostres famílies i nosaltres, en tenim prou i no és convenient que en tinguem més.
Evidentment, a partir de demà em queixaré a qui corres pongui.

sábado, 5 de septiembre de 2009

TDT O TIRAR LA TV PER LA FINESTRA

A la tele, no la vam tirar, però la vam haver de canviar, perquè mentre provàvem com aniria la nova forma de funcionar, es va espatllar i clar, pobre! com ja tenia quasi deu anys no valia la pena adobar-la. Apa! cap a comprar-ne una de nova i la vella cap a Mestral.

I, desprès vam poder gaudir de:

45 canals, molts de ràdio; una panxada de canals de productes per a comprar, el que no necessitem, un canal Latino, que al cap de poc de veurer-lo, ja t'agafa alergia a tanta mel, CNN, 24 hores, una IB3 que fan pelis en anglès, i que quan mostren les carreres de cotxes, a l'hora dels anuncis no es senten i es segueix veient la carrera. Això, es una bona deia, però no ho entenc.

I el que no tenim:

C33 amb la quantitat de programes interessants que fan i nosaltres no podem veure, perquè? no ho sabem...

Ah! i també tenim el Disney Chanel perquè els nostres fills o filles, puguin educar-se a l'americana: poc respecte, cap responsabilitat, tot fashion, tot imatge, bellesa... Uf! i els valors? I cada dia és una lluita per aturar tanta Hanna Montana...

No sé, per jo em guanyat molt poc. I això que, sempre he estat de poca TV. Ah! i també em guanyat una altra cosa: no veim als valencians

domingo, 30 de agosto de 2009

TURISME DE QUALITAT

Aquests darrer mes han vingut familiars i amics de Barcelona.
S'han meravellat de Menorca.
Han quedat sorpresos del bon tracte rebut, des de l'hotel, els restaurants, els botiguers...
Nosaltres, també ens em sorprès. Serà que la crisis, fa que les persones que tenen feina, s'esme ren més per tal de seguir treballant? Serà que els propietaris, els posen aquesta condició per seguir fent feina? ... Crec que deu ser tot.
Nosaltres, en les sortides que em fet: Son Bou, Sant Tomàs, Es Grau, S'Arenal des Castell... també em gaudit d'aquest bon tracte.
Tal vegada, estaria bé considerar que, un cop Menorca, ha de viure, també del turisme, ha de donar qualitat, perquè els visitants se'n vagin contents.
Tots els que han vingut ja fan plans per tornar. Ah! i tampoc s'han queixat dels preus i això que són catalans. Je, je!!!

lunes, 17 de agosto de 2009

POST DATA

Quan he acabat, no he vist que m'oblidava d'una altra cosa que havíem fet dimarts passat, na Gemma i jo, que va ser molt atractiva: vam anar amb na Marga Triay, na Marga Vinent, na Guida i en Bià, n'Aleix i na Roser als tobogans de Son Bou. Tots s'ho van passar molt bé. I jo també, perquè relaxa veure com tants neden a la piscina i estar amb tants bons amics. Perdoneu l'oblit

JA VAIG DIR I DIC, QUE SERÀ UN BON ESTIU

És una època diferent a altres estius.
Fa calor, clar, si no la fa ara quan la farà? A mi em perjudica, si però la sort de ser molt poc calorosa. I sempre serà pitjor pel que si ho sigui o faci una feina a fora.
Però i totes les coses que, de moment he pogut fer? La presentació a Ciutadella, de l'entitat Acció Cultural de Menorca, amb una concert deliciós de Delen.
Anar a Illa en vers de Fornells, que va ser molt interessant i poder gaudir de veure el port de Fornells, amb la lluna, quasi plena, al cel. No és raro que els visitants s'hi enamorin.
Anar a Llucmaçanes a escoltar, Moments a cor, de l'Orfeó Maonès, acompanyats d'uns cosins de La Pobla de Lillet, als quals també els van semblar molt bons.
Fer trobades amb les meves amigues, na Llum, na Nina, n'Anna que viuen a fora i que és com si el temps no passes i ahir fos el darrer dia que ens haguéssim vist.
I ahir vam anar, gràcies a insistència de na Joana i na Llum, a Fer l'abraçada a la mar, organitzada pel GOB, a S'Arenal des Castell. L'ambient, la música, la gran resposta de tots, ... Em de seguir lluitant perquè Menorca, no es destrueixi ni dins ni fora. Molts feia anys que no hi havíem anat a aquesta platja. I fa pena. Na Gemma i jo ens ho vam passar pipa. Evidentment, cal agrair als homes que em van ajudar a arribar a la platja. Pobres!
I, encara ens hem perdut trobades molt importants com la de Cala Viola, organitzada pel Club Vidalba.
Aquest any, l'estiu se'm fa curt. Tenim molt projectes en marxa. Gràcies a totes i a tots

domingo, 9 de agosto de 2009

TURISME DE QUALITAT!?

El passat diumenge, amb uns familiars de La Pobla de Lillet, vam anar a dinar as Grau. Abans d'anar-hi vaig voler demanar taula i me van dir que al migdia no reservaven, sols a la nit. Que si tot era ple, esperéssim fent un refresc. Com el lloc s'ho mereix, me va semblar bé.

També vaig dir que jo anava amb cadira de rodes i si hi havia escalons, per accedir-hi. Me van dir que sí n'hi havia dos, però que ens ajudarien. Quan vam arribar, ens trobarem amb un canyís per arribar als escalons, suposo que pel trasllat del material: begudes, cervesa... Que els hi haguera costat fer una petita rampa per salvar els escalons? Per què ningú els obliga a fer-ho? Un tema a plantejar a la Fundació de Dis capacitats. No ens vam haver d'ajudar perquè érem tres i ho vam poder fer sols.

Quan va ser l'hora d'anar al bany, va ser al·lucinant, per qualsevol persona. Evidentment, la cadira no va passar però era igual, com el passadís era tant estret me podia agafar a cada banda i sempre hi havia la meva cosina per si necessitava ajut. Quan vaig arribar al bany, la porta ni es tanca, perquè quasi be no hi cap ningú, màxim un o una petita. I això, és el turisme de qualitat que volem oferir als nostres visitants? o a les persones que vivim aquí i també ens agrada anar a dinar o a sopar?

Ara això si, el menjar va ser boníssim i el servei dels cambrers, molt correcte.

viernes, 31 de julio de 2009

LES BUGANVILLES DE CASA


Quan vaig arribar a aquesta casa, ara ja fa quasi quinze anys, al patí de davant hi havia una buganvilla rosa preciosa.

Li vaig demanar a en Xavier que en plantés dues més, a darrera: una de vermella i una altre de lila. Ho va fer.

Jo feia les feines fines: regar-la i ell les fortes: podar-les i cuidar-les.

Poc a poc, jo ja no vaig poder anar a la seva vora i ell s'encarrega de tot.

Sort que ara, la filleta és més gran i com li encanta la natura, també les podrà regar.

A jo hem queda l'alegria de poder-les contemplar i admirar. Com tornaré a fer moltes hores a casa, sola, perquè he tingut un petit brot. Hem faran companyia, com na Shiva i en Niz. I la família, es clar quan hi són.

No estic de mal humor perquè he tingut el recolzament de moltes persones, i sé que hem recuperaré.

De moment, estaré disfrutant d'aquest estiu que havia de ser tan bo i com ha fet tant xafogor i jo he fet massa feina, m'ha fotut.

Aprofitaré per anar a concerts, teatre, llegir i escriure. I fer exercicis de re habilitació. Crec que serà, al cap i a la fi, molt positiu.

domingo, 19 de julio de 2009

MÉS FEINA!!!


Fa dies que tinc el blog i, fa dies que no escric. I no és que no passi res. No, més bé al contrari. Hi han hagut moltes coses, però tan ràpides que no he tingut temps a capturar-les per, després, fer-ne un comentari. Esper agafar més pràctica, per aportar més a dir.

Per exemple, torno a fer feina, en part, per l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Maó.

Fa vint-i-quatre anys, quan hi vaig començar, era l'Àrea Social.

Ara, tot ha canviat molt, però intent integrar-me en el Departament d'Igualtat, tal com m'han ofert.

Així, el meu temps el dedicaré a aquest tema i al que hem donin de Medi Ambient o de Política de Barris.

Pens que seguiré sense aburrir-me. De fet, mai m'he aburrit. En els meus treballs a Consum, Mercats, Escorxador i Medi Ambient, sempre he intentat aportar el que he pogut, fugint de l'estereotip: de 8 a 15 hores, i si no hi ha temps, "torni, vostè demà".

Ara, com durant masses dies, he tingut molt poca feina a fer, he demanat que m'han donin més. Suposo que ho fan per por a estressar-me o a que tingui un altre brot. Però, han de saber que mai he tingut un brot culpa l'Ajuntament. I si vaig allà per fer l'estaquirot, pot ser que estigui pitjor.

En aquesta nova ètapa, intentaré fer el que pugui. Ja explicaré com hem va

domingo, 12 de julio de 2009

CADIRA DE RODES!!!


En Lluís, pensarà ja és hora!!! "Fa més de tres anys que t'ho dic" I és veritat.

Però és com deixar de fumar: fins que un mateix no veu o pateix la necessitat de deixar-ho: no ho fa.

I jo, ara quan he hagut de deixar de fer coses, perquè les cames baldament funcionen, ho fan molt poc a poc, i amb molt de cansament, vaig demanar tenir una cadira per, ahir, anar al restaurant del camping de Son Bou.

Na Joana va anar a cercar-la a la Creu Roja, des Mercadal, i ara tenim cadira per tres mesos, amb dret a pròrroga.

Allà, amb na Marga, vam anar a veure jugar els nens i les nenes a volei. Mai hi havia estat.

I, ara, se m'obra la possibilitat de poder: anar a concerts, obres de teatre, exposicions... I, inclús, veure pujar els cavalls a Gràcia!!!

Segur que ens trobarem problemes d'accessibilitat, però hi han forces per a reclamar-ho a qui pertoqui: Fundació de Discapacitats, Ajuntaments...

Ara bé, tot això m'obliga a fer, més que mai, activitat fisica, per a impedir que deixi de caminar.

Hauré recuperat vida social, que era ún dels pilars de la meva existència.

Moltes gràcies, a tots i a totes!!!

lunes, 29 de junio de 2009

TIRAR LA TV PER LA FINESTRA!?

Demà passarà un gran aconteixement!!! Demà ja tindrem sistema analògic: amb més canals, més nitidesa d'imatge, so més bo,... tot més i més... Ja tindrem TDT!!!. I ara ens veiem tots obligats a comprar un aparellet per adaptar la nostra tele, o les nostres teles, a aquest nou sistema.

I si no ho fem: ja "podem tirar la TV per la finestra!", com diu el Govern Balear. Millor no donar idees, perquè ja són molts els diners que es dediquen a netejar platges, fons marins, abocadors incontrolats. I ara sols faltarà que del cel caiguin teles.

Tal vegada, hagueren pogut emprar aquests moments, per a donar difusió del que es pot fer quan un electrodomèstic no acaba d'anar bé.

Com sembla que, afortunadament, podrem continuar mirant TV3 i Canal 33, al final aquest avanç serà positiu, crec...

Així, no tireu la TV. A més si uns dies no tenim tele, sobreviurem!!!

TIRAR LA TV PER LA FINESTRA!?

jueves, 25 de junio de 2009

ESTIU!!!


Ja fa quatre dies que ha començat l'estiu. Acostuma a fer-ho, cada 21 de juny. És a dir ja ha acabat la primavera, que és com ja vaig dir, la meva estació preferida.

Ara comença l'estiu, que ja fa temps que és l'estació que hem cau més malament.

Això hem passa des de que hem van diagnosticar l'esclerosi múltiple, ja fa quinze anys.

Hem van dir que la calor m'ho faria passar més malament. m'ho vaig creure. I ja no vaig disfrutar el que calia i això que he tingut moments molt bons: quan hem anat a banyar-nos amb els fills i filles i les amigues, a Es Grau, Punta Prima o Cala Galdana, emprant la cadira amfibica, un estri que t'ajuda a poder tocar l'aigua. És fantàstic.

També és una bona època per a relaxar-se. No cal ajudar a fer deures, ni ajudar a estudiar, ara si és necessari ajudar-los a no deixar de fer petites coses: llegir, escriure... I ser-hi. Que el temps passa molt ràpid.

Per aquest estiu m'he proposat no agobiar-me: escoltar bona música; veure qualque pel·lícula; moure'm més del que, de vegades, vull.

També anirem a la platja. Avui havíem d'anar a St. Tomàs però ha fet trons, ha plogut, etc. i no hi hem anat. Ho farem diumenge. Si és possible.

Vull que aquest sigui l'estiu de les sonrises, del bon humor, segur que m'ajuda a estar millor i a fer la vida més agradable a les persones que hem rodegen.

De moment cada vespre ens ho passem pipa amb en Nis, un periquito d'en Gerard, que en Xavier vol que voli i, per aconseguir-ho, li treu un picarol.

Són cosetes molt petites que fa la vida més possitiva i divertida. I aquest és el camí que vull empendre. Adèu a la vessa!!! La vida és massa vida per no gaudir-ne cada segon.


viernes, 19 de junio de 2009

DIES D'ASSUMPTES PROPIS

Avui és divendres i, a partir de demà tinc vacances fins dia 30 de juny. I, avui estic gaudint d'un dia "d'assumptes propis". Per què? Són els dies que tenim els funcionaris per: vacances? No. Anar al metge? No. Anar a fer un examen? No. Complir un deure inexcusable? No. Assumptes sindicals? No. Mudança? No. Cuidar un familiar? No. Així, què és un "dia d'AAPP" si, quan necessitem aquests dies, per fer una d'aquestes gestions, per bé o per mal, ens faciliten el temps per poder-ho fer. Voleu dir que no són, simplement, set dies més de vacances? encobert baix aquest nom tant misteriós, que sols entenem els funcionaris?

sábado, 13 de junio de 2009

PROVA



HOLA, HOLA... COM VULL QUE TINGUIS, DE PRIMERA MÀ, EL QUE ESCRIC, T'ENVIO AQUEST MAIL. HEM POTS CONFIRMAR QUE L'HAS REBUT? MIL GRÀCIES, Marga

viernes, 12 de junio de 2009

VISITA A SON DURETA


El passat dimarts, el meu company i la meva filla, van anar a Son Dureta, per a una primera visita a un neuròleg - pediàtric.
La visita era a les 11.30 hores, eren els primers a atendre i el metge, no va acudir a la consulta fins a les 12.45 hores. La visita va durar màxim 30 minuts i el metge els va emplaçar per a fer una nova prova, pel dia 28 de setembre. És a dir, pràcticament, tres mesos més dient-los que la propera setmana, havien de cridar per a demanar nova cita, perquè encara no tenien l'agenda a punt i, desprès s'ompliria de seguida. Podem comptar en que els resultats els tindrem el mes de desembre, gener o febrer?
Mai entendre perquè, des de les institucions sanitàries, tenen tant poc respecte, pel temps dels altres. Possiblement ens hauriem de queixar més.
Tot plegat, de moment, fa nou mesos que esperem saber què té la nostra filla, si és que té quelcom i, al manco passarà mig any més.
I tot per fer: una resonáncia magnètica, dos encefalogrames: el primer va quedar malament, perquè tal vegada, estava refredada. Mai ens van dir que amb aquesta circumstància no es podia fer. Sols ens van dir que no dugues ni colònia ni gomina.
El darrer metge, desprès d'un interrogatori per a saber perquè hi anaven, va dir que si llegia poc a poc, era per manca de pràctica, que havia de treballar més... Que ella podia!?
És a dir, paciència i més paciència. Mentre, hem perdut quasi el curs, per a no saber ni nosaltres ni el professorat a què ens haviem d'atendre.
Tampoc entenc perquè els diaris locals van plens d'agraïments als professionals de la medicina quant, crec, simplement fan la seva feina.

lunes, 8 de junio de 2009

EL DIA DESPRÈS

Avui ja és dia 8 de juny, i ja han pasat les eleccions al Parlament Europeu. I, al migdia, quan he vist com havia quedat de "blau", el mapa d'Europa, he tingut un poc de temor al futur: xenofòbia, properes lleis que no ens agradaran, més obligacions, menys drets, més corrupció i més robos a la ciutadania?... Ai!, què malament s'han explicat els responsables polítics, i que poc han animat a participar. I ara, es veuran recolzats a fer el que vulguin... M'agradaria que analitzessin, el motiu de l'abstenció al vot, el perquè més d'una persona, democrata i progressista, ha optat per no votar: serà que la vida del polític té poc a veure amb els problemes del ciutadà? I també un poc d'autocrítica, per favor que, al final, tots guanyen i la població es desenganya.

domingo, 7 de junio de 2009

PER QUÈ PRIMAVERA 63?

Hola, a tots i a totes!
Avui ja tinc el meu blog. No m'atravia a fer-ho, però al final, gràcies a un sopar amb dos bons amics, m'he decidit i us convit a participar-hi
Es diu "primavera 63" perquè és l'any en  que vaig néixer i, a més, la primavera és l'època de l'any que m'agrada més: hi ha més llum, encara no fa massa calor, acaba l'escola, hi ha més flors, i més pardalets. Tot reviu!  
Encara, no sé exactament, a qué es dedicarà, però d'entrada serà per expressar pensaments, ideies sobre temes que van passant, críticas positives o negatives...

Participe-hi!!! Marga Monjo