Molts d'anys quan s'atraquen aquestes celebracions en fa vessa sols pensar-hi. Es tracta de fer cada any, els mateixos dinars, sopars, regals, arbre, Betllem, etc., etc.
I, no sé molt bé el motiu, perquè quasi bé sempre les passo molt bé.
Dimarts. quan quasi ja han acabat, es quan d'enfora estic escoltant com, des de Madrid, estan retrasmatent la cavalgada de Reis Mags. Com molts d'anys, a la mateixa hora, veig o som, a aquesta celebració. Bé sigui a casa, mirant-ho per la TV, bé sigui directament a Es Castell, com haviem fet fet uns anys o a Maó molt temps enrera. També a La Pobla de Lillet, acompanyats de l'altra part de la família.
Aquest any i l'anterior, una volta na Gemma ja sap el secret, igualment posam les sabates, l'aigua, les galetes i la llet pels visitants de la Nit Màgica dels Reis.
Al matí, m'eixeco la primera i desperto a la resta. Sempre m'ha encantat aquesta matinada i, un cop més els Reis han encertat en els regals. Qué bé!!!
També he de dir que aquestes Festes d'Hivern, han estat molt bones perquè hi ha hagut nombroses trobades amb amics, amigues, familiars... que feia temps que no ens veiem i em reforçat l'estimació per iniciar aquest 2.010 amb més il·lusió que mai.
domingo, 3 de enero de 2010
viernes, 1 de enero de 2010
1 DE GENER DE 2010!!!
Ja som a l'any 2.010. No sé perqué me fa il·lusió aquesta nova data, i aquest any nou.
Crec que pot ser perquè l'any 2.009 no va anar gaire malament. Més bé, al contrari.
Ha estat un any, en què he pogut anar fent moltes coses i, especialment, he aprés molt.
He aprés que soc la duenya de la meva vida i del que a ella, em passi.
Anteriorment em pensava que si les coses no em rotllaven com a jo em pareixia bé, era culpa, bé dels altres, del fet que estès malalta o, inclús, del temps: el vent m'impedia sortir, si feia calor la patia més que els altres i si feia humitat, uf! maleït temps. Ni que visquessim a un desert. Si estem a una illa. Com no ha de ser humit???
Ara, intent ser més objectiva. Centrat-me en el fet que, realment passa i no tant en l'especulació del que, segons jo "passarà". Que, per cert, no ho adivino quasi bé mai
He de dir que aquest és el resultat del treball de dos molt bons professionals de la Fundació de Discapacitats de Menorca: na Xènia i en Joan Marc, fisioterapeuta i psicòleg, respectivament
Aixi crec que enguany serà un temps, per continuar consolidant les bases d'aquesta vida més plena, activa, riallera, feinera, etc., etc., a la qual totes i tots esteu convidats a participar.
Crec que pot ser perquè l'any 2.009 no va anar gaire malament. Més bé, al contrari.
Ha estat un any, en què he pogut anar fent moltes coses i, especialment, he aprés molt.
He aprés que soc la duenya de la meva vida i del que a ella, em passi.
Anteriorment em pensava que si les coses no em rotllaven com a jo em pareixia bé, era culpa, bé dels altres, del fet que estès malalta o, inclús, del temps: el vent m'impedia sortir, si feia calor la patia més que els altres i si feia humitat, uf! maleït temps. Ni que visquessim a un desert. Si estem a una illa. Com no ha de ser humit???
Ara, intent ser més objectiva. Centrat-me en el fet que, realment passa i no tant en l'especulació del que, segons jo "passarà". Que, per cert, no ho adivino quasi bé mai
He de dir que aquest és el resultat del treball de dos molt bons professionals de la Fundació de Discapacitats de Menorca: na Xènia i en Joan Marc, fisioterapeuta i psicòleg, respectivament
Aixi crec que enguany serà un temps, per continuar consolidant les bases d'aquesta vida més plena, activa, riallera, feinera, etc., etc., a la qual totes i tots esteu convidats a participar.
MOLTÍSSIM BON ANY!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)