LES BUGANVILLES DE CASA

Quan vaig arribar a aquesta casa, ara ja fa quasi quinze anys, al patí de davant hi havia una buganvilla rosa preciosa.

Li vaig demanar a en Xavier que en plantés dues més, a darrera: una de vermella i una altre de lila. Ho va fer.

Jo feia les feines fines: regar-la i ell les fortes: podar-les i cuidar-les.

Poc a poc, jo ja no vaig poder anar a la seva vora i ell s'encarrega de tot.

Sort que ara, la filleta és més gran i com li encanta la natura, també les podrà regar.

A jo hem queda l'alegria de poder-les contemplar i admirar. Com tornaré a fer moltes hores a casa, sola, perquè he tingut un petit brot. Hem faran companyia, com na Shiva i en Niz. I la família, es clar quan hi són.

No estic de mal humor perquè he tingut el recolzament de moltes persones, i sé que hem recuperaré.

De moment, estaré disfrutant d'aquest estiu que havia de ser tan bo i com ha fet tant xafogor i jo he fet massa feina, m'ha fotut.

Aprofitaré per anar a concerts, teatre, llegir i escriure. I fer exercicis de re habilitació. Crec que serà, al cap i a la fi, molt positiu.

MÉS FEINA!!!

Fa dies que tinc el blog i, fa dies que no escric. I no és que no passi res. No, més bé al contrari. Hi han hagut moltes coses, però tan ràpides que no he tingut temps a capturar-les per, després, fer-ne un comentari. Esper agafar més pràctica, per aportar més a dir.

Per exemple, torno a fer feina, en part, per l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Maó.

Fa vint-i-quatre anys, quan hi vaig començar, era l'Àrea Social.

Ara, tot ha canviat molt, però intent integrar-me en el Departament d'Igualtat, tal com m'han ofert.

Així, el meu temps el dedicaré a aquest tema i al que hem donin de Medi Ambient o de Política de Barris.

Pens que seguiré sense aburrir-me. De fet, mai m'he aburrit. En els meus treballs a Consum, Mercats, Escorxador i Medi Ambient, sempre he intentat aportar el que he pogut, fugint de l'estereotip: de 8 a 15 hores, i si no hi ha temps, "torni, vostè demà".

Ara, com durant masses dies, he tingut molt poca feina a fer, he demanat que m'han donin més. Suposo que ho fan per por a estressar-me o a que tingui un altre brot. Però, han de saber que mai he tingut un brot culpa l'Ajuntament. I si vaig allà per fer l'estaquirot, pot ser que estigui pitjor.

En aquesta nova ètapa, intentaré fer el que pugui. Ja explicaré com hem va

CADIRA DE RODES!!!

En Lluís, pensarà ja és hora!!! "Fa més de tres anys que t'ho dic" I és veritat.

Però és com deixar de fumar: fins que un mateix no veu o pateix la necessitat de deixar-ho: no ho fa.

I jo, ara quan he hagut de deixar de fer coses, perquè les cames baldament funcionen, ho fan molt poc a poc, i amb molt de cansament, vaig demanar tenir una cadira per, ahir, anar al restaurant del camping de Son Bou.

Na Joana va anar a cercar-la a la Creu Roja, des Mercadal, i ara tenim cadira per tres mesos, amb dret a pròrroga.

Allà, amb na Marga, vam anar a veure jugar els nens i les nenes a volei. Mai hi havia estat.

I, ara, se m'obra la possibilitat de poder: anar a concerts, obres de teatre, exposicions... I, inclús, veure pujar els cavalls a Gràcia!!!

Segur que ens trobarem problemes d'accessibilitat, però hi han forces per a reclamar-ho a qui pertoqui: Fundació de Discapacitats, Ajuntaments...

Ara bé, tot això m'obliga a fer, més que mai, activitat fisica, per a impedir que deixi de caminar.

Hauré recuperat vida social, que era ún dels pilars de la meva existència.

Moltes gràcies, a tots i a totes!!!