En Lluís, pensarà ja és hora!!! "Fa més de tres anys que t'ho dic" I és veritat.
Però és com deixar de fumar: fins que un mateix no veu o pateix la necessitat de deixar-ho: no ho fa.
I jo, ara quan he hagut de deixar de fer coses, perquè les cames baldament funcionen, ho fan molt poc a poc, i amb molt de cansament, vaig demanar tenir una cadira per, ahir, anar al restaurant del camping de Son Bou.
Na Joana va anar a cercar-la a la Creu Roja, des Mercadal, i ara tenim cadira per tres mesos, amb dret a pròrroga.
Allà, amb na Marga, vam anar a veure jugar els nens i les nenes a volei. Mai hi havia estat.
I, ara, se m'obra la possibilitat de poder: anar a concerts, obres de teatre, exposicions... I, inclús, veure pujar els cavalls a Gràcia!!!
Segur que ens trobarem problemes d'accessibilitat, però hi han forces per a reclamar-ho a qui pertoqui: Fundació de Discapacitats, Ajuntaments...
Ara bé, tot això m'obliga a fer, més que mai, activitat fisica, per a impedir que deixi de caminar.
Hauré recuperat vida social, que era ún dels pilars de la meva existència.
Moltes gràcies, a tots i a totes!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario