Quan vaig arribar a aquesta casa, ara ja fa quasi quinze anys, al patí de davant hi havia una buganvilla rosa preciosa.
Li vaig demanar a en Xavier que en plantés dues més, a darrera: una de vermella i una altre de lila. Ho va fer.
Jo feia les feines fines: regar-la i ell les fortes: podar-les i cuidar-les.
Poc a poc, jo ja no vaig poder anar a la seva vora i ell s'encarrega de tot.
Sort que ara, la filleta és més gran i com li encanta la natura, també les podrà regar.
A jo hem queda l'alegria de poder-les contemplar i admirar. Com tornaré a fer moltes hores a casa, sola, perquè he tingut un petit brot. Hem faran companyia, com na Shiva i en Niz. I la família, es clar quan hi són.
No estic de mal humor perquè he tingut el recolzament de moltes persones, i sé que hem recuperaré.
De moment, estaré disfrutant d'aquest estiu que havia de ser tan bo i com ha fet tant xafogor i jo he fet massa feina, m'ha fotut.
Aprofitaré per anar a concerts, teatre, llegir i escriure. I fer exercicis de re habilitació. Crec que serà, al cap i a la fi, molt positiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario