El passat diumenge, amb uns familiars de La Pobla de Lillet, vam anar a dinar as Grau. Abans d'anar-hi vaig voler demanar taula i me van dir que al migdia no reservaven, sols a la nit. Que si tot era ple, esperéssim fent un refresc. Com el lloc s'ho mereix, me va semblar bé.
També vaig dir que jo anava amb cadira de rodes i si hi havia escalons, per accedir-hi. Me van dir que sí n'hi havia dos, però que ens ajudarien. Quan vam arribar, ens trobarem amb un canyís per arribar als escalons, suposo que pel trasllat del material: begudes, cervesa... Que els hi haguera costat fer una petita rampa per salvar els escalons? Per què ningú els obliga a fer-ho? Un tema a plantejar a la Fundació de Dis capacitats. No ens vam haver d'ajudar perquè érem tres i ho vam poder fer sols.
Quan va ser l'hora d'anar al bany, va ser al·lucinant, per qualsevol persona. Evidentment, la cadira no va passar però era igual, com el passadís era tant estret me podia agafar a cada banda i sempre hi havia la meva cosina per si necessitava ajut. Quan vaig arribar al bany, la porta ni es tanca, perquè quasi be no hi cap ningú, màxim un o una petita. I això, és el turisme de qualitat que volem oferir als nostres visitants? o a les persones que vivim aquí i també ens agrada anar a dinar o a sopar?
Ara això si, el menjar va ser boníssim i el servei dels cambrers, molt correcte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario