sábado, 23 de octubre de 2010

QUIMICA!!!



Hola, si us digués la quantitat de química que em prenc cada dia, no us ho creurieu: un protector per l'estomag, 2 pastilles de cortisona, mitja pastilla per estar relaxada, 3 pastilles per relaxants musculars, dia si, dia no, una injecció que em poso amb ajut d'en Xavier, i per acabar i de moment, al vespre un Tranquimaxin per dormir. Possiblement, aquest prest volarà, perque per dormir no tinc cap problema i les activitats que encara som capaç de fer, m'omplen. Com a complements naturals prenc 5 pastilles d'oli d'onagre i una ampolla d'or, plata i coure.


Ara bé, heu de saber que fa una setmana quasi no em podia alçar de la cadira i em costava molt caminar. Si no fos per tot això, on seria???

sábado, 14 de agosto de 2010

AGOST

Aquest estiu em passa molt ràpid, l'any també. Ja som a 14 d'agost! I sembla que era ahir quan escrivia el darrer comentari. Ja em diu el psicòleg que "la vessa em fot!". I és veritat, podria fer més del que faig, però la por a no estar bé m'atura.
Però no em vull fer mala sang. Gaudeixo dels moments que visc, que són molts: una bona trobada d'amics i amigues a Punta Prima; una visita dels amics que viuen a Palma; poder anar a treballar cada dia; gaudir d'una peli que m'agrada; escoltar música; mantindre l'amistat de les persones que estimo...
Sense açò la meva vida seria buida. Gràcies a vosaltres, no ho és.

domingo, 3 de enero de 2010

FESTES DE NADAL, FESTES D'HIVERN, FESTES

Molts d'anys quan s'atraquen aquestes celebracions en fa vessa sols pensar-hi. Es tracta de fer cada any, els mateixos dinars, sopars, regals, arbre, Betllem, etc., etc.


I, no sé molt bé el motiu, perquè quasi bé sempre les passo molt bé.


Dimarts. quan quasi ja han acabat, es quan d'enfora estic escoltant com, des de Madrid, estan retrasmatent la cavalgada de Reis Mags. Com molts d'anys, a la mateixa hora, veig o som, a aquesta celebració. Bé sigui a casa, mirant-ho per la TV, bé sigui directament a Es Castell, com haviem fet fet uns anys o a Maó molt temps enrera. També a La Pobla de Lillet, acompanyats de l'altra part de la família.



Aquest any i l'anterior, una volta na Gemma ja sap el secret, igualment posam les sabates, l'aigua, les galetes i la llet pels visitants de la Nit Màgica dels Reis.



Al matí, m'eixeco la primera i desperto a la resta. Sempre m'ha encantat aquesta matinada i, un cop més els Reis han encertat en els regals. Qué bé!!!



També he de dir que aquestes Festes d'Hivern, han estat molt bones perquè hi ha hagut nombroses trobades amb amics, amigues, familiars... que feia temps que no ens veiem i em reforçat l'estimació per iniciar aquest 2.010 amb més il·lusió que mai.

viernes, 1 de enero de 2010

1 DE GENER DE 2010!!!

Ja som a l'any 2.010. No sé perqué me fa il·lusió aquesta nova data, i aquest any nou.


Crec que pot ser perquè l'any 2.009 no va anar gaire malament. Més bé, al contrari.


Ha estat un any, en què he pogut anar fent moltes coses i, especialment, he aprés molt.

He aprés que soc la duenya de la meva vida i del que a ella, em passi.

Anteriorment em pensava que si les coses no em rotllaven com a jo em pareixia bé, era culpa, bé dels altres, del fet que estès malalta o, inclús, del temps: el vent m'impedia sortir, si feia calor la patia més que els altres i si feia humitat, uf! maleït temps. Ni que visquessim a un desert. Si estem a una illa. Com no ha de ser humit???

Ara, intent ser més objectiva. Centrat-me en el fet que, realment passa i no tant en l'especulació del que, segons jo "passarà". Que, per cert, no ho adivino quasi bé mai

He de dir que aquest és el resultat del treball de dos molt bons professionals de la Fundació de Discapacitats de Menorca: na Xènia i en Joan Marc, fisioterapeuta i psicòleg, respectivament

Aixi crec que enguany serà un temps, per continuar consolidant les bases d'aquesta vida més plena, activa, riallera, feinera, etc., etc., a la qual totes i tots esteu convidats a participar.

MOLTÍSSIM BON ANY!!!

jueves, 19 de noviembre de 2009

MASSES COSES

L'altre dia pensant en la crisi, vaig recordar com ma mare distribuia els diners, en petits sobres, per les despesses que després hauria d'afrontar: llum, aigua, menjar, lloguer o compra casa, segons el moment, roba, gas, estalvi... i poques coses més, crec.
Després vaig pensar en com ho fem ara. D'entrada, als diners no els veim quasi mai, solsment quan anem a treure'n al caixer, on ens cobren rebrer-los.
Desprès paguem: llum, gas, aigua, telèfon fitxe amb tarifa plana, ADSL per conectar-nos al món, mòbil no fos que ens perdessim, assegurances, metzina, quotes a entitats sense ànim de lucre o no, menjar, hipoteques, dentista com un inversió de futur, cursos que de vegades ni acabem, roba, menjar, comissions bancàries, beguda. inclús aigua perquè la que surt per l'eixeta té nitrats, viatges, manteniment cotxe, etc. etc.
I, sino arribem a final de mes, ens queixem però hauriem de saber que amb molt manco es viu i, de vegades, inclús es riu més i no es destroza tant al medi.

domingo, 25 de octubre de 2009

TORNO A TREBALLAR!!!

Aquesta setmana s'ha caracteritzat pels dubtes sobre si, torn a la feina o no. Desprès d'un període relativament considerable de baixa: uns tres messos, penso que el millor és continuar treballant. La malaltia va fent el seu camí, però fins que sigui possible vull estar en actiu. Crec que és una forma d'estar en el món. Evidentment, n'hi ha d'altres que, si es necessari viure.i gaudiré.  Però de moment, dijous torno...

Ara bé, aquesta baixa m'ha servit per fer feina, a nivell personal, amb l'inestimable ajut del  psicòleg de la Fundació de Discapacitats de Menorca. M'ha dit que havia de reflexionar sobre quatre aspectes, que considerava eran clau per  tindre una vida de més qualitat:

-- respecte als altres;
-- manco obsesió per a controlar-ho tot;
-- aceptació de la malaltia i
-- menys victimisme.

I en aquests aspectes faig la meva feina i, de moment, va molt millor
Si en qualque moment veis que fall, m'ho direu???