El passat dimarts, el meu company i la meva filla, van anar a Son Dureta, per a una primera visita a un neuròleg - pediàtric.
La visita era a les 11.30 hores, eren els primers a atendre i el metge, no va acudir a la consulta fins a les 12.45 hores. La visita va durar màxim 30 minuts i el metge els va emplaçar per a fer una nova prova, pel dia 28 de setembre. És a dir, pràcticament, tres mesos més dient-los que la propera setmana, havien de cridar per a demanar nova cita, perquè encara no tenien l'agenda a punt i, desprès s'ompliria de seguida. Podem comptar en que els resultats els tindrem el mes de desembre, gener o febrer?
Mai entendre perquè, des de les institucions sanitàries, tenen tant poc respecte, pel temps dels altres. Possiblement ens hauriem de queixar més.
Tot plegat, de moment, fa nou mesos que esperem saber què té la nostra filla, si és que té quelcom i, al manco passarà mig any més.
I tot per fer: una resonáncia magnètica, dos encefalogrames: el primer va quedar malament, perquè tal vegada, estava refredada. Mai ens van dir que amb aquesta circumstància no es podia fer. Sols ens van dir que no dugues ni colònia ni gomina.
El darrer metge, desprès d'un interrogatori per a saber perquè hi anaven, va dir que si llegia poc a poc, era per manca de pràctica, que havia de treballar més... Que ella podia!?
És a dir, paciència i més paciència. Mentre, hem perdut quasi el curs, per a no saber ni nosaltres ni el professorat a què ens haviem d'atendre.
Tampoc entenc perquè els diaris locals van plens d'agraïments als professionals de la medicina quant, crec, simplement fan la seva feina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario