SERÀ, SERÀ...

Serà la calor que no s'escapa; serà l'humitat de la qual parlem, volguem o no; serà les ganes de tornar a treballar, les quals no es veuen realitzades perquè la meva salut, encara, no m'ho permet; serà la dita popular "com menys fas, menys faries"... serà, serà...
Excuses!!! El que està més que clar és que si vull tindre un blog, m'hi de dedicar. Perquè és una activitat personal que, en el meu cas, és com un diari, on vessar les sensacions ocurregudes, dia a dia... o al menys cada cert temps. I de coses en passen moltes, caldria tindre prou constància, per a expressar-ho.
Constància. Uf!!! Aquest actitud davant la vida, sempre m'he fallat.
Si no, repassem, coses que m'he propusat fer i he deixat en l'aire:
estudiar, per dues vegades, la carrera de Pedagogia; quan ho vaig intentar la segona vegada, havien canviat inclús, el nom a Ciències de l'Educació; estudiar de la CCC un curs de Medi Ambient, al qual, realment, sols hi vaig dèixar diners. I això. que treia bones notes!
A la part física, també en falla aquest valor. I gràcies a això, de vegades, crec que estic com estic.
Ho deixo per no cansar, ni cansar-me... esperant sigui un bon moment per reactivar aquest blog. Ara vaig a parlar amb un molt bon amic.