CAPVESPRE DAURAT

Fent un poc de repàs del que ha estat, de moment, aquesta setmana, puc dir:

--- no he cobrat, encara, la devolució que m'ha de retornar Hisenda. Si hi ha qualque aventatge a ser discapacitat, és que et retornen el que has pagat d'IRPF.

Arabé, cal fer feina anteriorment, per tant no em queixo: faig feina, presento la declaració i, quan volen o poden, ho retornen.

Si un vol saber quan cobrarà, crida a l'Agència Tributària i, parla és a dir no parla amb ningú. Simplement, va contestant el que demanen: DNI, quant ha de cobrar... teclejant els números que volen saber. Al final, li diuen en català, si així ho ha demanat "em pres nota de la seva petició". I... a continuació a esperar.

L'any passat va succeir el mateix, però vaig poder parlar amb una persona i, com no hi havia cap entrebanc, al cap de molts pocs dies vaig cobrar. És a dir, es va reactivar el tema.

Aquest any no ha passat així. Ja us tindré informats.

Crec que amb aquest nou sístema, el que han fet és canviar personal per màquines i, desprès ens diuen que l'atur creix.

--- quan a l'atur, he vist la forma en que persones, d'una certa edat, van encarant la nova situació d'aturat, que se'ls hi ha presentat de forma molt sobtada:

com convertir-se en aturats, amb tots el meus respectes per a les persones que ho són o ho han estat, no el hi semblava un remei, han posat en marxa tots els recursos que tenen per a trobar una nova feina: currículum, esperiència, contactes, web... I se'n van sortint.

El mateix fan persones que veuen com la demanda de feina minva i, per això, possen en funcionament tota la seva imaginació per ofertar nous productes o serveis que puguin fer més valuosa la seva feina. Són valentes i valents, davant els nous reptes que els hi planteja la vida.

La tardor tenyeis de color daurat, el pati de la meva casa. Fa més fresca, però és preciós.

Postdata: perdoneu les faltes però el "corrector ortogràfic" avui no funciona.