TURISME DE QUALITAT

Aquests darrer mes han vingut familiars i amics de Barcelona.
S'han meravellat de Menorca.
Han quedat sorpresos del bon tracte rebut, des de l'hotel, els restaurants, els botiguers...
Nosaltres, també ens em sorprès. Serà que la crisis, fa que les persones que tenen feina, s'esme ren més per tal de seguir treballant? Serà que els propietaris, els posen aquesta condició per seguir fent feina? ... Crec que deu ser tot.
Nosaltres, en les sortides que em fet: Son Bou, Sant Tomàs, Es Grau, S'Arenal des Castell... també em gaudit d'aquest bon tracte.
Tal vegada, estaria bé considerar que, un cop Menorca, ha de viure, també del turisme, ha de donar qualitat, perquè els visitants se'n vagin contents.
Tots els que han vingut ja fan plans per tornar. Ah! i tampoc s'han queixat dels preus i això que són catalans. Je, je!!!

POST DATA

Quan he acabat, no he vist que m'oblidava d'una altra cosa que havíem fet dimarts passat, na Gemma i jo, que va ser molt atractiva: vam anar amb na Marga Triay, na Marga Vinent, na Guida i en Bià, n'Aleix i na Roser als tobogans de Son Bou. Tots s'ho van passar molt bé. I jo també, perquè relaxa veure com tants neden a la piscina i estar amb tants bons amics. Perdoneu l'oblit

JA VAIG DIR I DIC, QUE SERÀ UN BON ESTIU

És una època diferent a altres estius.
Fa calor, clar, si no la fa ara quan la farà? A mi em perjudica, si però la sort de ser molt poc calorosa. I sempre serà pitjor pel que si ho sigui o faci una feina a fora.
Però i totes les coses que, de moment he pogut fer? La presentació a Ciutadella, de l'entitat Acció Cultural de Menorca, amb una concert deliciós de Delen.
Anar a Illa en vers de Fornells, que va ser molt interessant i poder gaudir de veure el port de Fornells, amb la lluna, quasi plena, al cel. No és raro que els visitants s'hi enamorin.
Anar a Llucmaçanes a escoltar, Moments a cor, de l'Orfeó Maonès, acompanyats d'uns cosins de La Pobla de Lillet, als quals també els van semblar molt bons.
Fer trobades amb les meves amigues, na Llum, na Nina, n'Anna que viuen a fora i que és com si el temps no passes i ahir fos el darrer dia que ens haguéssim vist.
I ahir vam anar, gràcies a insistència de na Joana i na Llum, a Fer l'abraçada a la mar, organitzada pel GOB, a S'Arenal des Castell. L'ambient, la música, la gran resposta de tots, ... Em de seguir lluitant perquè Menorca, no es destrueixi ni dins ni fora. Molts feia anys que no hi havíem anat a aquesta platja. I fa pena. Na Gemma i jo ens ho vam passar pipa. Evidentment, cal agrair als homes que em van ajudar a arribar a la platja. Pobres!
I, encara ens hem perdut trobades molt importants com la de Cala Viola, organitzada pel Club Vidalba.
Aquest any, l'estiu se'm fa curt. Tenim molt projectes en marxa. Gràcies a totes i a tots

TURISME DE QUALITAT!?

El passat diumenge, amb uns familiars de La Pobla de Lillet, vam anar a dinar as Grau. Abans d'anar-hi vaig voler demanar taula i me van dir que al migdia no reservaven, sols a la nit. Que si tot era ple, esperéssim fent un refresc. Com el lloc s'ho mereix, me va semblar bé.

També vaig dir que jo anava amb cadira de rodes i si hi havia escalons, per accedir-hi. Me van dir que sí n'hi havia dos, però que ens ajudarien. Quan vam arribar, ens trobarem amb un canyís per arribar als escalons, suposo que pel trasllat del material: begudes, cervesa... Que els hi haguera costat fer una petita rampa per salvar els escalons? Per què ningú els obliga a fer-ho? Un tema a plantejar a la Fundació de Dis capacitats. No ens vam haver d'ajudar perquè érem tres i ho vam poder fer sols.

Quan va ser l'hora d'anar al bany, va ser al·lucinant, per qualsevol persona. Evidentment, la cadira no va passar però era igual, com el passadís era tant estret me podia agafar a cada banda i sempre hi havia la meva cosina per si necessitava ajut. Quan vaig arribar al bany, la porta ni es tanca, perquè quasi be no hi cap ningú, màxim un o una petita. I això, és el turisme de qualitat que volem oferir als nostres visitants? o a les persones que vivim aquí i també ens agrada anar a dinar o a sopar?

Ara això si, el menjar va ser boníssim i el servei dels cambrers, molt correcte.

LES BUGANVILLES DE CASA

Quan vaig arribar a aquesta casa, ara ja fa quasi quinze anys, al patí de davant hi havia una buganvilla rosa preciosa.

Li vaig demanar a en Xavier que en plantés dues més, a darrera: una de vermella i una altre de lila. Ho va fer.

Jo feia les feines fines: regar-la i ell les fortes: podar-les i cuidar-les.

Poc a poc, jo ja no vaig poder anar a la seva vora i ell s'encarrega de tot.

Sort que ara, la filleta és més gran i com li encanta la natura, també les podrà regar.

A jo hem queda l'alegria de poder-les contemplar i admirar. Com tornaré a fer moltes hores a casa, sola, perquè he tingut un petit brot. Hem faran companyia, com na Shiva i en Niz. I la família, es clar quan hi són.

No estic de mal humor perquè he tingut el recolzament de moltes persones, i sé que hem recuperaré.

De moment, estaré disfrutant d'aquest estiu que havia de ser tan bo i com ha fet tant xafogor i jo he fet massa feina, m'ha fotut.

Aprofitaré per anar a concerts, teatre, llegir i escriure. I fer exercicis de re habilitació. Crec que serà, al cap i a la fi, molt positiu.

MÉS FEINA!!!

Fa dies que tinc el blog i, fa dies que no escric. I no és que no passi res. No, més bé al contrari. Hi han hagut moltes coses, però tan ràpides que no he tingut temps a capturar-les per, després, fer-ne un comentari. Esper agafar més pràctica, per aportar més a dir.

Per exemple, torno a fer feina, en part, per l'Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Maó.

Fa vint-i-quatre anys, quan hi vaig començar, era l'Àrea Social.

Ara, tot ha canviat molt, però intent integrar-me en el Departament d'Igualtat, tal com m'han ofert.

Així, el meu temps el dedicaré a aquest tema i al que hem donin de Medi Ambient o de Política de Barris.

Pens que seguiré sense aburrir-me. De fet, mai m'he aburrit. En els meus treballs a Consum, Mercats, Escorxador i Medi Ambient, sempre he intentat aportar el que he pogut, fugint de l'estereotip: de 8 a 15 hores, i si no hi ha temps, "torni, vostè demà".

Ara, com durant masses dies, he tingut molt poca feina a fer, he demanat que m'han donin més. Suposo que ho fan per por a estressar-me o a que tingui un altre brot. Però, han de saber que mai he tingut un brot culpa l'Ajuntament. I si vaig allà per fer l'estaquirot, pot ser que estigui pitjor.

En aquesta nova ètapa, intentaré fer el que pugui. Ja explicaré com hem va

CADIRA DE RODES!!!

En Lluís, pensarà ja és hora!!! "Fa més de tres anys que t'ho dic" I és veritat.

Però és com deixar de fumar: fins que un mateix no veu o pateix la necessitat de deixar-ho: no ho fa.

I jo, ara quan he hagut de deixar de fer coses, perquè les cames baldament funcionen, ho fan molt poc a poc, i amb molt de cansament, vaig demanar tenir una cadira per, ahir, anar al restaurant del camping de Son Bou.

Na Joana va anar a cercar-la a la Creu Roja, des Mercadal, i ara tenim cadira per tres mesos, amb dret a pròrroga.

Allà, amb na Marga, vam anar a veure jugar els nens i les nenes a volei. Mai hi havia estat.

I, ara, se m'obra la possibilitat de poder: anar a concerts, obres de teatre, exposicions... I, inclús, veure pujar els cavalls a Gràcia!!!

Segur que ens trobarem problemes d'accessibilitat, però hi han forces per a reclamar-ho a qui pertoqui: Fundació de Discapacitats, Ajuntaments...

Ara bé, tot això m'obliga a fer, més que mai, activitat fisica, per a impedir que deixi de caminar.

Hauré recuperat vida social, que era ún dels pilars de la meva existència.

Moltes gràcies, a tots i a totes!!!