FUNDACIÓ DISCAPACITATS

Demà comença a funcionar el Centre de Dia, de la Fundació per a Dis capacitats de Menorca, específic pels malalts d'esclerosi múltiple.

Ho estem esperant des del mes de març, que ens van dir que tindríem aquest servei.
Esperar, esperar... jo no ho esperava. De fet d'entrada, he perdut que dos dies a la setmana, vingues la fisio, a casa, a ajudar-me a fer exercicis de re habilitació. Després l'ajuntament em permetia, aquests dos dies fer feina des de casa. Ara, quan estigui d'alta, que esperem sigui prest, hauré d'anar a treballar cada dia. I els dies que tengui fisio em vindran a recollir i a portar.

Esperem, perquè demà serà en Xavier qui em portarà i em recollirà. Ara, no tenen transport, serà que no han tingut temps per a preparar-ho i començar-ho bé, sense que els malalts siguem els que ens hagem d'adaptar. De problemes, les nostres famílies i nosaltres, en tenim prou i no és convenient que en tinguem més.
Evidentment, a partir de demà em queixaré a qui corres pongui.

TDT O TIRAR LA TV PER LA FINESTRA

A la tele, no la vam tirar, però la vam haver de canviar, perquè mentre provàvem com aniria la nova forma de funcionar, es va espatllar i clar, pobre! com ja tenia quasi deu anys no valia la pena adobar-la. Apa! cap a comprar-ne una de nova i la vella cap a Mestral.

I, desprès vam poder gaudir de:

45 canals, molts de ràdio; una panxada de canals de productes per a comprar, el que no necessitem, un canal Latino, que al cap de poc de veurer-lo, ja t'agafa alergia a tanta mel, CNN, 24 hores, una IB3 que fan pelis en anglès, i que quan mostren les carreres de cotxes, a l'hora dels anuncis no es senten i es segueix veient la carrera. Això, es una bona deia, però no ho entenc.

I el que no tenim:

C33 amb la quantitat de programes interessants que fan i nosaltres no podem veure, perquè? no ho sabem...

Ah! i també tenim el Disney Chanel perquè els nostres fills o filles, puguin educar-se a l'americana: poc respecte, cap responsabilitat, tot fashion, tot imatge, bellesa... Uf! i els valors? I cada dia és una lluita per aturar tanta Hanna Montana...

No sé, per jo em guanyat molt poc. I això que, sempre he estat de poca TV. Ah! i també em guanyat una altra cosa: no veim als valencians

TURISME DE QUALITAT

Aquests darrer mes han vingut familiars i amics de Barcelona.
S'han meravellat de Menorca.
Han quedat sorpresos del bon tracte rebut, des de l'hotel, els restaurants, els botiguers...
Nosaltres, també ens em sorprès. Serà que la crisis, fa que les persones que tenen feina, s'esme ren més per tal de seguir treballant? Serà que els propietaris, els posen aquesta condició per seguir fent feina? ... Crec que deu ser tot.
Nosaltres, en les sortides que em fet: Son Bou, Sant Tomàs, Es Grau, S'Arenal des Castell... també em gaudit d'aquest bon tracte.
Tal vegada, estaria bé considerar que, un cop Menorca, ha de viure, també del turisme, ha de donar qualitat, perquè els visitants se'n vagin contents.
Tots els que han vingut ja fan plans per tornar. Ah! i tampoc s'han queixat dels preus i això que són catalans. Je, je!!!

POST DATA

Quan he acabat, no he vist que m'oblidava d'una altra cosa que havíem fet dimarts passat, na Gemma i jo, que va ser molt atractiva: vam anar amb na Marga Triay, na Marga Vinent, na Guida i en Bià, n'Aleix i na Roser als tobogans de Son Bou. Tots s'ho van passar molt bé. I jo també, perquè relaxa veure com tants neden a la piscina i estar amb tants bons amics. Perdoneu l'oblit

JA VAIG DIR I DIC, QUE SERÀ UN BON ESTIU

És una època diferent a altres estius.
Fa calor, clar, si no la fa ara quan la farà? A mi em perjudica, si però la sort de ser molt poc calorosa. I sempre serà pitjor pel que si ho sigui o faci una feina a fora.
Però i totes les coses que, de moment he pogut fer? La presentació a Ciutadella, de l'entitat Acció Cultural de Menorca, amb una concert deliciós de Delen.
Anar a Illa en vers de Fornells, que va ser molt interessant i poder gaudir de veure el port de Fornells, amb la lluna, quasi plena, al cel. No és raro que els visitants s'hi enamorin.
Anar a Llucmaçanes a escoltar, Moments a cor, de l'Orfeó Maonès, acompanyats d'uns cosins de La Pobla de Lillet, als quals també els van semblar molt bons.
Fer trobades amb les meves amigues, na Llum, na Nina, n'Anna que viuen a fora i que és com si el temps no passes i ahir fos el darrer dia que ens haguéssim vist.
I ahir vam anar, gràcies a insistència de na Joana i na Llum, a Fer l'abraçada a la mar, organitzada pel GOB, a S'Arenal des Castell. L'ambient, la música, la gran resposta de tots, ... Em de seguir lluitant perquè Menorca, no es destrueixi ni dins ni fora. Molts feia anys que no hi havíem anat a aquesta platja. I fa pena. Na Gemma i jo ens ho vam passar pipa. Evidentment, cal agrair als homes que em van ajudar a arribar a la platja. Pobres!
I, encara ens hem perdut trobades molt importants com la de Cala Viola, organitzada pel Club Vidalba.
Aquest any, l'estiu se'm fa curt. Tenim molt projectes en marxa. Gràcies a totes i a tots

TURISME DE QUALITAT!?

El passat diumenge, amb uns familiars de La Pobla de Lillet, vam anar a dinar as Grau. Abans d'anar-hi vaig voler demanar taula i me van dir que al migdia no reservaven, sols a la nit. Que si tot era ple, esperéssim fent un refresc. Com el lloc s'ho mereix, me va semblar bé.

També vaig dir que jo anava amb cadira de rodes i si hi havia escalons, per accedir-hi. Me van dir que sí n'hi havia dos, però que ens ajudarien. Quan vam arribar, ens trobarem amb un canyís per arribar als escalons, suposo que pel trasllat del material: begudes, cervesa... Que els hi haguera costat fer una petita rampa per salvar els escalons? Per què ningú els obliga a fer-ho? Un tema a plantejar a la Fundació de Dis capacitats. No ens vam haver d'ajudar perquè érem tres i ho vam poder fer sols.

Quan va ser l'hora d'anar al bany, va ser al·lucinant, per qualsevol persona. Evidentment, la cadira no va passar però era igual, com el passadís era tant estret me podia agafar a cada banda i sempre hi havia la meva cosina per si necessitava ajut. Quan vaig arribar al bany, la porta ni es tanca, perquè quasi be no hi cap ningú, màxim un o una petita. I això, és el turisme de qualitat que volem oferir als nostres visitants? o a les persones que vivim aquí i també ens agrada anar a dinar o a sopar?

Ara això si, el menjar va ser boníssim i el servei dels cambrers, molt correcte.

LES BUGANVILLES DE CASA

Quan vaig arribar a aquesta casa, ara ja fa quasi quinze anys, al patí de davant hi havia una buganvilla rosa preciosa.

Li vaig demanar a en Xavier que en plantés dues més, a darrera: una de vermella i una altre de lila. Ho va fer.

Jo feia les feines fines: regar-la i ell les fortes: podar-les i cuidar-les.

Poc a poc, jo ja no vaig poder anar a la seva vora i ell s'encarrega de tot.

Sort que ara, la filleta és més gran i com li encanta la natura, també les podrà regar.

A jo hem queda l'alegria de poder-les contemplar i admirar. Com tornaré a fer moltes hores a casa, sola, perquè he tingut un petit brot. Hem faran companyia, com na Shiva i en Niz. I la família, es clar quan hi són.

No estic de mal humor perquè he tingut el recolzament de moltes persones, i sé que hem recuperaré.

De moment, estaré disfrutant d'aquest estiu que havia de ser tan bo i com ha fet tant xafogor i jo he fet massa feina, m'ha fotut.

Aprofitaré per anar a concerts, teatre, llegir i escriure. I fer exercicis de re habilitació. Crec que serà, al cap i a la fi, molt positiu.