AGOST

Aquest estiu em passa molt ràpid, l'any també. Ja som a 14 d'agost! I sembla que era ahir quan escrivia el darrer comentari. Ja em diu el psicòleg que "la vessa em fot!". I és veritat, podria fer més del que faig, però la por a no estar bé m'atura.

Però no em vull fer mala sang. Gaudeixo dels moments que visc, que són molts: una bona trobada d'amics i amigues a Punta Prima; una visita dels amics que viuen a Palma; poder anar a treballar cada dia; gaudir d'una peli que m'agrada; escoltar música; mantindre l'amistat de les persones que estimo...

Sense açò la meva vida seria buida. Gràcies a vosaltres, no ho és.

FESTES DE NADAL, FESTES D'HIVERN, FESTES

Molts d'anys quan s'atraquen aquestes celebracions en fa vessa sols pensar-hi. Es tracta de fer cada any, els mateixos dinars, sopars, regals, arbre, Betllem, etc., etc.


I, no sé molt bé el motiu, perquè quasi bé sempre les passo molt bé.


Dimarts. quan quasi ja han acabat, es quan d'enfora estic escoltant com, des de Madrid, estan retrasmatent la cavalgada de Reis Mags. Com molts d'anys, a la mateixa hora, veig o som, a aquesta celebració. Bé sigui a casa, mirant-ho per la TV, bé sigui directament a Es Castell, com haviem fet fet uns anys o a Maó molt temps enrera. També a La Pobla de Lillet, acompanyats de l'altra part de la família.



Aquest any i l'anterior, una volta na Gemma ja sap el secret, igualment posam les sabates, l'aigua, les galetes i la llet pels visitants de la Nit Màgica dels Reis.



Al matí, m'eixeco la primera i desperto a la resta. Sempre m'ha encantat aquesta matinada i, un cop més els Reis han encertat en els regals. Qué bé!!!



També he de dir que aquestes Festes d'Hivern, han estat molt bones perquè hi ha hagut nombroses trobades amb amics, amigues, familiars... que feia temps que no ens veiem i em reforçat l'estimació per iniciar aquest 2.010 amb més il·lusió que mai.

1 DE GENER DE 2010!!!

Ja som a l'any 2.010. No sé perqué me fa il·lusió aquesta nova data, i aquest any nou.


Crec que pot ser perquè l'any 2.009 no va anar gaire malament. Més bé, al contrari.


Ha estat un any, en què he pogut anar fent moltes coses i, especialment, he aprés molt.

He aprés que soc la duenya de la meva vida i del que a ella, em passi.

Anteriorment em pensava que si les coses no em rotllaven com a jo em pareixia bé, era culpa, bé dels altres, del fet que estès malalta o, inclús, del temps: el vent m'impedia sortir, si feia calor la patia més que els altres i si feia humitat, uf! maleït temps. Ni que visquessim a un desert. Si estem a una illa. Com no ha de ser humit???

Ara, intent ser més objectiva. Centrat-me en el fet que, realment passa i no tant en l'especulació del que, segons jo "passarà". Que, per cert, no ho adivino quasi bé mai

He de dir que aquest és el resultat del treball de dos molt bons professionals de la Fundació de Discapacitats de Menorca: na Xènia i en Joan Marc, fisioterapeuta i psicòleg, respectivament

Aixi crec que enguany serà un temps, per continuar consolidant les bases d'aquesta vida més plena, activa, riallera, feinera, etc., etc., a la qual totes i tots esteu convidats a participar.

MOLTÍSSIM BON ANY!!!

MASSES COSES

L'altre dia pensant en la crisi, vaig recordar com ma mare distribuia els diners, en petits sobres, per les despesses que després hauria d'afrontar: llum, aigua, menjar, lloguer o compra casa, segons el moment, roba, gas, estalvi... i poques coses més, crec.
Després vaig pensar en com ho fem ara. D'entrada, als diners no els veim quasi mai, solsment quan anem a treure'n al caixer, on ens cobren rebrer-los.
Desprès paguem: llum, gas, aigua, telèfon fitxe amb tarifa plana, ADSL per conectar-nos al món, mòbil no fos que ens perdessim, assegurances, metzina, quotes a entitats sense ànim de lucre o no, menjar, hipoteques, dentista com un inversió de futur, cursos que de vegades ni acabem, roba, menjar, comissions bancàries, beguda. inclús aigua perquè la que surt per l'eixeta té nitrats, viatges, manteniment cotxe, etc. etc.
I, sino arribem a final de mes, ens queixem però hauriem de saber que amb molt manco es viu i, de vegades, inclús es riu més i no es destroza tant al medi.

TORNO A TREBALLAR!!!

Aquesta setmana s'ha caracteritzat pels dubtes sobre si, torn a la feina o no. Desprès d'un període relativament considerable de baixa: uns tres messos, penso que el millor és continuar treballant. La malaltia va fent el seu camí, però fins que sigui possible vull estar en actiu. Crec que és una forma d'estar en el món. Evidentment, n'hi ha d'altres que, si es necessari viure.i gaudiré.  Però de moment, dijous torno...

Ara bé, aquesta baixa m'ha servit per fer feina, a nivell personal, amb l'inestimable ajut del  psicòleg de la Fundació de Discapacitats de Menorca. M'ha dit que havia de reflexionar sobre quatre aspectes, que considerava eran clau per  tindre una vida de més qualitat:

-- respecte als altres;
-- manco obsesió per a controlar-ho tot;
-- aceptació de la malaltia i
-- menys victimisme.

I en aquests aspectes faig la meva feina i, de moment, va molt millor
Si en qualque moment veis que fall, m'ho direu???

CAPVESPRE DAURAT

Fent un poc de repàs del que ha estat, de moment, aquesta setmana, puc dir:

--- no he cobrat, encara, la devolució que m'ha de retornar Hisenda. Si hi ha qualque aventatge a ser discapacitat, és que et retornen el que has pagat d'IRPF.

Arabé, cal fer feina anteriorment, per tant no em queixo: faig feina, presento la declaració i, quan volen o poden, ho retornen.

Si un vol saber quan cobrarà, crida a l'Agència Tributària i, parla és a dir no parla amb ningú. Simplement, va contestant el que demanen: DNI, quant ha de cobrar... teclejant els números que volen saber. Al final, li diuen en català, si així ho ha demanat "em pres nota de la seva petició". I... a continuació a esperar.

L'any passat va succeir el mateix, però vaig poder parlar amb una persona i, com no hi havia cap entrebanc, al cap de molts pocs dies vaig cobrar. És a dir, es va reactivar el tema.

Aquest any no ha passat així. Ja us tindré informats.

Crec que amb aquest nou sístema, el que han fet és canviar personal per màquines i, desprès ens diuen que l'atur creix.

--- quan a l'atur, he vist la forma en que persones, d'una certa edat, van encarant la nova situació d'aturat, que se'ls hi ha presentat de forma molt sobtada:

com convertir-se en aturats, amb tots el meus respectes per a les persones que ho són o ho han estat, no el hi semblava un remei, han posat en marxa tots els recursos que tenen per a trobar una nova feina: currículum, esperiència, contactes, web... I se'n van sortint.

El mateix fan persones que veuen com la demanda de feina minva i, per això, possen en funcionament tota la seva imaginació per ofertar nous productes o serveis que puguin fer més valuosa la seva feina. Són valentes i valents, davant els nous reptes que els hi planteja la vida.

La tardor tenyeis de color daurat, el pati de la meva casa. Fa més fresca, però és preciós.

Postdata: perdoneu les faltes però el "corrector ortogràfic" avui no funciona.