TORNO A TREBALLAR!!!

Aquesta setmana s'ha caracteritzat pels dubtes sobre si, torn a la feina o no. Desprès d'un període relativament considerable de baixa: uns tres messos, penso que el millor és continuar treballant. La malaltia va fent el seu camí, però fins que sigui possible vull estar en actiu. Crec que és una forma d'estar en el món. Evidentment, n'hi ha d'altres que, si es necessari viure.i gaudiré.  Però de moment, dijous torno...

Ara bé, aquesta baixa m'ha servit per fer feina, a nivell personal, amb l'inestimable ajut del  psicòleg de la Fundació de Discapacitats de Menorca. M'ha dit que havia de reflexionar sobre quatre aspectes, que considerava eran clau per  tindre una vida de més qualitat:

-- respecte als altres;
-- manco obsesió per a controlar-ho tot;
-- aceptació de la malaltia i
-- menys victimisme.

I en aquests aspectes faig la meva feina i, de moment, va molt millor
Si en qualque moment veis que fall, m'ho direu???

CAPVESPRE DAURAT

Fent un poc de repàs del que ha estat, de moment, aquesta setmana, puc dir:

--- no he cobrat, encara, la devolució que m'ha de retornar Hisenda. Si hi ha qualque aventatge a ser discapacitat, és que et retornen el que has pagat d'IRPF.

Arabé, cal fer feina anteriorment, per tant no em queixo: faig feina, presento la declaració i, quan volen o poden, ho retornen.

Si un vol saber quan cobrarà, crida a l'Agència Tributària i, parla és a dir no parla amb ningú. Simplement, va contestant el que demanen: DNI, quant ha de cobrar... teclejant els números que volen saber. Al final, li diuen en català, si així ho ha demanat "em pres nota de la seva petició". I... a continuació a esperar.

L'any passat va succeir el mateix, però vaig poder parlar amb una persona i, com no hi havia cap entrebanc, al cap de molts pocs dies vaig cobrar. És a dir, es va reactivar el tema.

Aquest any no ha passat així. Ja us tindré informats.

Crec que amb aquest nou sístema, el que han fet és canviar personal per màquines i, desprès ens diuen que l'atur creix.

--- quan a l'atur, he vist la forma en que persones, d'una certa edat, van encarant la nova situació d'aturat, que se'ls hi ha presentat de forma molt sobtada:

com convertir-se en aturats, amb tots el meus respectes per a les persones que ho són o ho han estat, no el hi semblava un remei, han posat en marxa tots els recursos que tenen per a trobar una nova feina: currículum, esperiència, contactes, web... I se'n van sortint.

El mateix fan persones que veuen com la demanda de feina minva i, per això, possen en funcionament tota la seva imaginació per ofertar nous productes o serveis que puguin fer més valuosa la seva feina. Són valentes i valents, davant els nous reptes que els hi planteja la vida.

La tardor tenyeis de color daurat, el pati de la meva casa. Fa més fresca, però és preciós.

Postdata: perdoneu les faltes però el "corrector ortogràfic" avui no funciona.

SERÀ, SERÀ...

Serà la calor que no s'escapa; serà l'humitat de la qual parlem, volguem o no; serà les ganes de tornar a treballar, les quals no es veuen realitzades perquè la meva salut, encara, no m'ho permet; serà la dita popular "com menys fas, menys faries"... serà, serà...
Excuses!!! El que està més que clar és que si vull tindre un blog, m'hi de dedicar. Perquè és una activitat personal que, en el meu cas, és com un diari, on vessar les sensacions ocurregudes, dia a dia... o al menys cada cert temps. I de coses en passen moltes, caldria tindre prou constància, per a expressar-ho.
Constància. Uf!!! Aquest actitud davant la vida, sempre m'he fallat.
Si no, repassem, coses que m'he propusat fer i he deixat en l'aire:
estudiar, per dues vegades, la carrera de Pedagogia; quan ho vaig intentar la segona vegada, havien canviat inclús, el nom a Ciències de l'Educació; estudiar de la CCC un curs de Medi Ambient, al qual, realment, sols hi vaig dèixar diners. I això. que treia bones notes!
A la part física, també en falla aquest valor. I gràcies a això, de vegades, crec que estic com estic.
Ho deixo per no cansar, ni cansar-me... esperant sigui un bon moment per reactivar aquest blog. Ara vaig a parlar amb un molt bon amic.